Un equip de enginyers biomèdics de Nova York ha desenvolupat un sistema que permet als cecs una mena de visió per medi d’una mini càmera muntada en unes ulleres i connectada a uns elèctrodes implantats en el cervell. Aquet equip s’ha provat amb un pacient de 62 anys, voluntari per les investigacions des de l’any 1978. Es diu Jerry, i va perdre la vista per un cop que va tenir el cap els 36 anys.

Aquet sistema es denomina Ull Dobelle, pel nom de Dobelle Institut, que pertany el Centre Mèdic Columbia Presbyterian de Nova York. Es compon d’una micró càmera i un sensor de distancia per ultrasons, el estil del dels ratpenats. La micró càmera està instal•lada a unes ulleres de aspecte convencional. Tots dos sensors estan connectats a un mini ordenador que l’invident porta subjecte el cinturó. Aquest ordinador processa les senyals rebudes amb ajuda d’un programa informàtic per transformar les dades en imatges. Immediatament un altre micró processador transmet aquestes senyals a una ret de 68 elèctrodes de platí, que van ser implantats al Jerry a la superfície del còrtex visual, que és la regió del cervell que normalment processa la informació dels ulls. Quan són estimulats, els elèctrodes produeixen entre un i quatre impulsos elèctrics en el cervell, que transmeten la informació visual. Són com petits punts de llum que apareixen i desapareixen així com el resplendor dels estels. Aquesta capacitat és suficient com perquè el Jerry pugui distingir la foscor de la llum o la figura d’una persona en una habitació fins i tot llegir unes lletres de cinc centímetres a una distància de metro i mig. Amb una millor tecnologia aquest sistema podria ser un pal•liatiu per la majoria dels cassos de ceguera, afirma William Dobell, fundador del institut.

Amb una demostració davant de la premsa, el Jerry va ser capaç de desplaçar-se en una habitació, agafa un barret penjat d’un penjador de la paret, i caminar unes passes per col•locar-li-ho en el cap d’un maniquí. El invent no té com objectiu que els cecs puguin llegir, si no, que vegin el suficient per poder desplaçar-se.

S’espera que en un futur es pugui connectar a Internet si és connecta un ordinador al sistema que descodifica les imatges i les envia als elèctrodes.

William Dobell afirma que aquest nou sistema de visió artificial és podria començar a comercialitzar de seguida. Nosaltres esperem i desitgem que es puguin adaptar aquest o altres sistemes més modernitzats quan abans possible de manera més generalitzada al nostre país i així els invidents puguin recuperar llum en les seves vides, com a mínim per ara tenim unes esperances fonamentades.

Carles Fàbregas

ÒPTICA FÀBREGAS

La pressió interna de l´ull, anomenada també tensió ocular, ve donada per l´equilibri que hi ha entre la taxa de producció i eliminació d´un líquid, humor aquós, que hi ha dins de l´ull. Aquest líquid transparent entra a través del cos ciliar, estructura interna de l´ull que en produeix constantment, i surt per l´angle de drenatge, una xarxa de teixit que existeix entre l´iris i la cornia.

Aquest drenatge natural permet mantenir estable la quantitat de líquid a l´interior del nostre ull..

El 98% de la composició és aigua i la resta sals minerals. Aquest líquid tant transparent i incolor, deixa passar qualsevol raig de llum sense que pateixi cap variació al travessar-lo.

Si el drenatge s´interromp, o no funciona amb normalitat, la pressió intraocular augmenta i es pot produir el que s´anomena glaucoma, una enfermetat que de no detectar a temps i controlar-se pot conduir a una ceguera irreversible. Apareix quan es comprimeixen i s´obstrueixen les fibres nervioses, fonamentals pel perfecte funcionament del fenòmen de la visió.

El glaucoma és responsable de prop del 15% de les cegueses en persones adultes i afecta a dos de cada cent persones més grans de quaranta anys i més d´un 10% de les que passen dels seixanta anys.

La forma més comú de glaucoma és l´anomenat “ d´angle obert “, que no acostuma a presentar símptomes fins que la pèrdua de visió és avançada. Ve donada per un bloqueig gradual del flux d´humor aquós a mesura que passen els anys i tendeix a ser un problema hereditari.

Un altre tipus de glaucoma és el “ agut d´angle tancat “. Apareix quan es produeix sobtadament una obstrucció del flux d´humor aquós i la pressió s´eleva també de forma brusca.

Els pacients que pateixen de glaucoma crònic no acostumen a tenir símptomes, perque la pérdua gradual de la visió no és percebuda pel malalt, tret que l´evolució sigui tant greu que el mal fos irreverssible. En el glaucoma agut pot apareixer un dolor intens i sord dins i sobre l´ull, visió borrosa i percepció de reflexes com l´arc de sant martí al voltant de les llums durant la nit. També pot apareixer l´ull envermellit i la pupil.la parcialment dilatada.

La millor forma de descubrir la possible aparició d´un glaucoma és a través de revisions oculars periòdiques mitjansant la medició de la pressió interna de l´ull, és a dir una tonometria. En el nostre centre disposem d´un tonòmetre d´aire amb el qual es pot comprovar que la pressió estigui dins dels marges tolerables.

PREVENIU EL GLAUCOMA !

Carles Fábregas

ÒPTICA FÀBREGAS

La DMAE es una infermetat degenerativa ocular. Afecta en major mesura a dones que en homes. El factor principal de risc per desenvolupar-la es l’edat. S’estima que la pateixen entre un 2% i un 10% de la població, augmentant exponencialment a partir dels 60 anys. A Espanya, prop d’un milió de persones estan afectats en major o menor grau per aquesta patologia, cada any es comptabilitzen uns 20.000 nous casos. Les previsions de la Organització Mundial de la Salut calculen que en les pròximes dècades la quantitat d’afectats per aquesta infermetat es triplicarà com a conseqüència de la longevitat. Pel grau d’incapacitat que genera, s’apunta que la DMAE serà un dels problemes socio-sanitaris més importants dels segle XXI. .

Un dels factors que més compliquen aquesta patologia degenerativa es el baix grau de coneixement per part de la població en general.

En gran mesura podríem explicar que aquesta infermetat està produïda per acumulació de depòsits anòmals entre les membranes de la retina, en la zona de la màcula, que es la encarregada de la visió central.

Existeixen dos tipus d’aquesta patologia, la seca i la humida o exudativa, aquesta última evoluciona de forma ràpida i agressiva arribant a produir ceguera legal en qüestió de setmanes o mesos.

El tractament actual d’aquesta infermetat es pal•liatiu, frena la progressió de la infermetat en la majoria de casos, però no permet recuperar la visió ja perduda, per tant es de gran importància la detecció precoç per possibilitar el tractament en fases inicials de la infermetat.

Els signes inicials d’aquesta infermetat son bàsicament tres:

- Pèrdua recent i brusca d’agudesa visual.

- Metamorfopsia, que consisteix en la distorsió de línees rectes, que passen a veure-les torçades o tombades (les rajoles del bany, les voreres del carrer…)

- Escotoma, en fases més avançades és veu una taca pel centre del nostre camp de visió, el qual, significa que la zona central de la retina (la màcula) ja està afectada.

En col•laboració amb la Campanya de Protecció Ocular de Visió i Vida, que ens ha facilitat un kit per la detecció precoç d’aquesta infermetat, informem i realitzem les proves a totes les persones majors de 50 anys que es visiten al nostre centre.

Carles Fàbregas

ÒPTICA FÀBREGAS