La hipermetropia és un defecte visual que representa l’antítesi de la miopia. Al contrari que l’ull miop, que és curt de vista, l’hipermètrop quant més pròximes siguin les exigències visuals, més dificultats troba. Per tant l’hipermètrop és “llarg de vista”.
L’ull disposa d’unes lents naturals, com son la còrnia i el cristal·lí. En condicions normals les imatges que veiem de lluny, han d’estar enfocades sobre la retina amb el cristal·lí en posició relaxada, si l’ull és lleugerament més curt del normal, la imatge es difumina, ja que es mostra per darrera de la retina. Quan això succeeix, el cristal·lí s’esbomba per augmentar la seva capacitat diòptrica i així aconsegueix escorçar el recorregut de la imatge fins a la retina.
Quan s’és jove, el cristal·lí és molt flexible i pot variar la forma amb facilitat, per aquesta raó hi ha moltes persones amb hipermetropies lleus que no noten cap símptoma visual.
A mida que l’hipermètrop es va fent gran, el cristal·lí s’endureix i cada vegada costa més enfocar les imatges. Primer notarem que hem de realitzar un sobreesforç en visió pròxima: lectura, vídeo terminals, consoles, etc… que ens pot produir no solsament cansament ocular si no també dolor de cap, dificultat de concentració, ulls vermells, coïssor ocular etcètera, més endavant també notarem que les imatges llunyanes van perden nitidesa, ja que degut al pas dels anys, haurem perdut el poder d’acomodació que ens va mantenir en forma la vista durant la nostre joventut.
Les persones que presenten hipermetropia es caracteritzen per tenir una bona visió de lluny i a mesura que es van fent grans comencen a tenir problemes en visió pròxima. Per tant, al contrari de la miopia, la hipermetropia provoca problemes principalment en visió pròxima.
En el cas dels estudiants, és important detectar-la a temps per que no interfereixi en les tasques escolars. Pot ser que el nen pensi que veu bé però està realitzant un esforç continu en visió pròxima que li fatigui la visió i per sinèrgies comenci a desinteressar-se pels estudis, així dons, en certes ocasions, és el causant del fracàs escolar.
L’astigmatisme és un estat ocular que, generalment, prové d’un defecte en la curvatura de la còrnia que ens fa veure els objectes tant llunyans com propers distorsionats.
Una còrnia perfecta deuria ser rodona amb uns radis idèntics. Quant una còrnia pateix un aplatament en un dels pols, apareixen diferents radis de curvatura en cadascun dels eixos principals, aquesta disfunció deriva en que les imatges que deurien estar enfocades de forma plana sobre la retina, estiguin inclinades. Per adreçar aquestes imatges necessitarem una graduació en una única direcció o eix, tant sigui en vidres oftàlmics o amb lents de contactes.
Existeixen diversos tipus d’astigmatisme:
-Astigmatisme simple: apareixen només en un eix.
-Astigmatisme compost: a més d’afectar a un eix, està associat a la miopia o la hipermetropia.
-Astigmatisme mixta: quant un eix s’enfoca davant la retina i un altre darrera.
El símptoma més freqüent de l’astigmatisme és la percepció de les imatges distorsionades. També pot causar dolors de cap o molèsties oculars.
La presbícia, més coneguda com vista cansada, no es una patologia si no una disminució progressiva de la capacitat d’enfocar els objectes propers provocada per l’edat. S’estabilitza uns 12 anys després de la seva aparició amb una màxima de 3 diòptries d’adició respecte a l’estat visual refractiu de lluny. La conseqüència d’aquesta disfunció es la deficiència visual en tasques de visió pròxima, com la lectura i l’escriptura. Afecta a totes les persones a partir dels 40-45 anys; els signes més característics son: tenir que allunyar-se més els objectes propers per poder enforcar-los be, la necessitat d’una major il•luminació i la impressió de que s’ajunten les lletres si és llegeix durant un llarg període de temps.
Al ser-hi una condició fisiològica i no patològica, moltes persones decideixen auto graduar-se. Es compren ulleres lupa de lectura en supermercats, “top-manta”, magatzems, farmàcies i a altres llocs on no n’hi ha cap control òptic. Inclòs entre famílies i amics arriben a compartir-les. Des del punt de vista de la salut ocular, això significa un “caos visual”.
Quant una persona té dificultats en visió pròxima, no pot posar-se una ullera lupa sense més, ha d’acudir a l’òptic optometrista o a l’oftalmòleg, que abans de prescriure la compensació òptica adequada per la visió pròxima, ha d’assegurar-se de que el ull esta sà; descartar qualsevol patologia, efectuar la refracció de lluny i prop, analitzar la visió binocular, valorar la estereopsis, la fusió, la distància naso-pupil•lar i concretar les necessitats visuals en relació a la distància de treball, lectura o estudi. Només així podrem determinar que compensació visual serà la més correcte en cada cas.
Si encara tenint ulleres de prop notem fatiga o incomoditat ocular, pesadesa als ulls, llagrimeig, dolors de cap, els ulls vermellosos o picor ocular, visió doble esporàdica o veiem borrós, es possible que aquests símptomes estiguin relacionats amb una compensació deficient en visió pròxima i el nostre sistema visual estigui realitzant un esforç excessiu per el que no està capacitat.
Hem de tindre en compte, que tant perjudicial es posar unes ulleres precipitadament com esgotar la longitud del braç intentant enfocar. En les revisions que tots hauríem de passar anualment, es l’òptic optometrista el que en funció de la intensitat del treball de prop, de les hores i de les condicions de cada persona, aconsellarà quin es el moment més pertinent i ens informarà del medi de compensació més adequat: ulleres amb vidres unifocals només per visió pròxima, progressives, amb profunditat de camp o inclòs lents de contacte multifocals.
Hem de ser conscients de la gran importància que té una bona visió de prop per aconseguir un rendiment visual òptim que ens faciliti les tasques professionals i personals.
La major part de les queixes dels que han decidit auto graduar-se és refereixen a que “encara veient bé no em trobo còmode amb aquestes ulleres”, això es degut a que els centres òptics dels vidres no coincideixen amb els centres pupil•lars, ocasionant efectes prismàtics que obliguen a fer un esforç de convergència o divergència, si es continuat pot arribar a produir problemes de binocularitat seriós.
La falta de serietat de la que l’usuari prèsbita fa gala al comprar unes ulleres premuntades fora dels controls professionals, la falta de rigor per part de l’administració per no prohibir la venta d’aquests productes fora dels establiments òptics-sanitaris, col•laboren a que una gran part de la població tingui un risc visual potencial.
