Dado que cada vez pasamos más tiempo al aire libre y que los daños provocados por la luz solar van en aumento, debemos ser más conscientes de usar gafas de sol. Las molestias producidas por el resplandor de la luz hacen que los ojos no estén cómodos y se esfuercen para ver bien. Usar gafas de sol bloquea este impacto solar y evita las molestias del deslumbramiento.
Sin embargo, pese a ser una necesidad el usar gafas de sol, también es un accesorio de moda que nos otorga una personalidad propia.
Hoy en día grandes marcas de diseñadores nos invaden con nuevas ideas de moda para vestir, calzar y complementos, como en este caso, las gafas de sol. No todos podemos comprar joyas o vestidos de modistos, pero unas gafas de sol si es un lujo que nos podemos permitir. Llevar una gafa de sol de los mejores diseñadores de moda no nos costará un ojo de la cara y sin embargo cuidaremos ambos.
Existen varias formas (redondas, cuadradas, al aire, ranuradas, etc.), diferentes materiales (metal, acetato, titanio, propionato, etc.) también cristales o filtros solares en varios materiales (mineral, CR-39, policarbonato o APX) y muchas tonalidades de filtros (verde, gris, marrón, luminales, etc.).
La forma de las gafas de sol que mejor nos quede dependerá mucho del estilo de ropa que vistamos, de la situación en la que nos presentemos y de nuestra personalidad, pero lo más importante es que de adapten bien a nuestro rostro, principalmente en relación a la forma de nuestra cara. No todas las gafas nos quedarán bien ya que a cada persona le favorecerá más una u otra dependiendo de sus rasgos faciales. Ahora os detallaré unos consejos para que este complemento sea perfecto.
Cada dia hi ha més persones que practiquen algun tipus d’esport. A l’igual que s’utilitza roba i calçat específic, cascos, canyellera, genolleres, colzeres i altres elements per protegir-se, és necessari prestar atenció a la protecció de les zones més vulnerables del cos. Els ulls i els seus annexos son una de les zones de major risc i que major protecció requereixen.
L’esport s’ha convertit en un fenomen d’àmplia difusió social sent una alternativa cada dia més popular per practicar en els temps d’oci per un creixent número d’esportistes aficionats.
El futbol, la natació i el ciclisme es destaquen per el número d’adeptes seguits de gimnàstica, basquet, tenis, aeròbic, muntanyisme i atletisme. En els últims anys han adquirit molta popularitat els esports denominats de risc o aventura, com el ràfting, barranquisme, surf, windsurf i d’altres. L’espectacular augment de participants en aquets esports ha suposat un augment, també espectacular, del número de lesions oculars per no portar una adequada protecció ocular.
Esports energètics com el futbol, hockey, basquet o squash, on existeix un risc de contacte, mereixen una atenció especial. Per suposat, també, els aficionats a esports practicats a l’aire lliure com la caça, la pesca, el golf, l’esquí i altres, poden beneficiar-se d’ulleres esportives, graduades o no, protegint-se dels nocius rajos UV i millorant els contrastos necessaris en aquestes pràctiques esportives. Així mateix els esports aquàtics com la natació i el submarinisme disposen d’ulleres especials de silicona, que poden ser graduades per practicar-los amb els cinc sentits.
Les ulleres esportives graduades milloren el rendiment del esportista ja que és necessària una bona agudesa visual per veure la porteria, el marcador, el temps en pantalla, les indicacions de l’entrenador o inclòs l’expressió del contrari.
També s’ha de esmentar la possibilitat de millorar les nostres habilitats visuals realitzant un programa de teràpia visual coordinada per un òptic-optometrista especialitzat.
Segons les dates aportades per l’Associació Americana de Protecció Ocular, cada any tenen lloc prop de cent mil accidents oculars relacionats amb la pràctica d’algun esport. Aproximadament el 50 per cent d’aquests accidents requereixen atenció mèdica. L’investigació de aquets accidents, ha demostrat que al menys el 90 per cent de les lesions oculars es poden evitar amb la utilització adequada d’ulleres esportives de protecció.
Els nens amb edat escolar son els més proclius a patir aquest tipus d’accidents per que la seva coordinació de moviments, equilibri, temps de reacció i velocitat no estan tan desenvolupats com en un adult.
Les qualitats de les ulleres de protecció resideixen en els materials especials amb les que estan fabricades, que han de ser lleugers, antial•lèrgics, resistents a trencaments i cops, els lents han de ser de policarbonat, irrompibles, que ofereixin protecció total, les curvatures ergonòmiques per esmorteir el vent, així com sistemes de ventilació que evitin que s’entelin com conseqüència de la transpiració. Han de ser còmodes i es concedeix, sobre tot, prioritat a la subjecció per evitar que caiguin o el esportista estigui pendent d’elles, el que disminuiria sensiblement el seu rendiment.
Depenent de l’activitat esportiva practicada, l’òptic ha de aconsellar els materials, els lents i els filtres més adequats per desenvolupar-se amb la màxima protecció i millor visió possible.
visió té una influència molt important en els accidents laborals. Una adequada protecció ocular i una visió suficient, podria reduir significativament aquests accidents, reduint eixís mateix la gran despesa econòmica que comporta per la nostra societat. Tots hem d’estar disposats a col·laborar, des de treballadors, centrals sindicals, empreses, ministeris, autonomies, mutualitats, professionals de la visió, etc; amb els medis i formes més eficaços.
Dintre del conjunt d’accidents laborals, els oculars son força abundants. Els accidents oculars solen succeir sobre tot a la industria, la construcció, els serveis i l’agricultura.
El principal motiu de l’afectació ocular es, la projecció de trossos o partícules, després,els cops de objectes o eines seguit del contacte amb substàncies agressives i als cops contra objectes. De tot això es dedueix que les principals lesions venen produïdes per cossos estranys seguit de conjuntivitis, la majoria degudes a equips de soldadura i les seves radiacions ultraviolades.
Un altre aspecte a tenir en compte en el camp laboral, relacionat amb la visió i la seguretat, es la doble variant en la que podem trobar per una part, els accidents oculars i per un altre costat la dependència de la visió per treballar.
El tema, per tant, es pot enfocar des del punt de vista de protecció dels ulls contra agents agressius, impactes, radiacions, elements químics, fred, calor, pols, etcètera y des de les exigències visuals segons la feina.
El correcte seria primer corregir al subjecte aconseguint la seva millor visió fins potenciar les seves atribucions visuals al màxim, i desprès els resultats contrastar-los amb les exigències del seu lloc de treball.
Es molt important, però, utilitzar un tipus de protecció ocular adequat que no només sigui destinat a protegir els ulls per satisfer les obligacions legals, si no també per activitats recreatives, com el bricolatge i alguns esports.
Un protector ocular ideal ha de ser còmode i que no s’enteli. Lleuger i que no intervingui en els moviments. Que es netegi fàcilment. Que sigui fàcil de reemplaçar i econòmic. Construït de manera que no deteriori la funció visual. Tenir una bona qualitat òptica, ser-hi estèticament acceptable i compatible amb uns altres dispositius de protecció, com l’equipament protector auditiu o respiratori. També ha de ser durable, no inflamable i que no irriti la pell.
Les lents d’aquests protectors poden ser de vidre (lent mineral) o de plàstic (lent orgànica). El vidre ha de ser termo-endurit, endurit tèrmicament o laminat.
El plàstic pot ser polimetilmetacrilat (PMMA), carbonat de alildigliol (CR-39), policarbonat i acetat de cel·lulosa. Es més recomanable es el policarbonat, per la seva duresa i resistència al impacte.
El vidre es un material molt fràgil, s’endureix per que no es trenqui en petits fragments tallants. El plàstic pesa menys i no es trenca, però es ratlla més per això es donen tractaments antirrallats. A més el plàstic no s’entela tant, per que té menys conductivitat tèrmica i té més protecció contra les radiacions UV.
El treball no depèn només de la formació professional específica del individu, del seu coneixement i de la tasca a realitzar, si no molt particularment de la eficiència dels seus sentits corporals, entre els quals està la visió eficaç, concepte diferent del de simplement una bona visió, ja que es refereix a que la funció del sentit visual estigui adequada al màxim a les exigències de la tasca a realitzar, ja sigui de tipus administratius, estudis, intel·lectual, industrial, mecànica o professional de qualsevol naturalesa. D’aquesta manera es redueix el risc d’accidents i errors, i es treballa amb més comoditat i ergonomia visual.
Quant es fan les revisions visuals periòdiques es important informar al professional de la visió, del treball que es realitza i de les exigències visuals per aquest, per que tant si s’utilitza o no correcció òptica, es pugui realitzar un examen visual d’acord amb cada cas per que la seva funció visual sigui, eficaç, útil, confortable i segura.
una estreta relació entre bona visió i rendiment visual, però el fet de veure-hi bé no és l’únic factor que influeix a tenir un bon rendiment visual, especialment si treballem amb ordinador. Influeixen també, la distància de treball, la postura, la il•luminació, l’entorn en el qual treballem habitualment, etc. Ens referirem a aquests factors intentant informar-ne els quals són les normes que hauríem de complir per a optimitzar el nostre rendiment i reduir la nostra fatiga davant una pantalla d’ordinador.
Requisits ambientals
La sala ha d’estar il•luminada però sense produir reflexos en la pantalla, a més el teclat i els documents amb els quals treballarem.
La disposició de les finestres, la il•luminació general, la il•luminació del lloc de treball i els reflexos que influeixen a l’enlluernament i podem evitar-lo seguint unes normes bàsiques; no treballar en direcció a una finestra assolellada, utilitzar cortines, bona distribució de la il•luminació, situar l’entrada de llum de forma lateral, evitar els materials brillants i amb diferències de lluminositat en la zona de treball.
Lloc de treball:
Hem de treballar amb una pantalla regulable en lluentor, contrast, color de fons i de caràcters i inclinació.
En general el color de fons utilitzat en una pantalla d’ordinador és el blanc, així tenim màxim contrast i és similar als documents impresos, d’aquesta manera disminueix la fatiga però, el color verd és més relaxant i relaxa l’acomodació.
El teclat hauria de ser mòbil, amb lleugera pendent, el més fi possible i mate.
El seient ha de ser regulable en alçada, amb respatller reclinable i mòbil però estable.
La taula ha de ser espaiosa i amb acabat mate per a evitar reflexos.
És convenient la utilització d’un faristol per a treballar en el plànol vertical amb els documents, d’aquesta manera alleugem problemes cervicals al no fer canvis constants de posició de cap.
També és convenient que els peus es recolzin en el sòl, pel que es recomana l’ús d’un reposapeus.
Es recomana que les parets tinguin colors pastís, d’aquesta manera relaxarà i si pot ser que tinguin una reflectància mitjana.
El nivell de soroll de l’entorn també ha de ser baix i no és menys important la temperatura ambiental, es recomana que estigui entre els 20-25º, i que tingui una bona ventilació.
Avui en dia, tant les ocupacions laborals com las d’oci han canviat. Mentre que antigament l’home es desenvolupava en espais oberts on precisaven més la visió llunyana que la propera, en l’actualitat exigim al nostre sistema visual una gran concentració en visió propera.
L’ordinador, tant expandit a la nostre vida diària, pot conduir als ulls a un “estrès visual”, si es fa una utilització excessiva o errònia de ell.
El treball front una pantalla d’ordinador és especialment estressant, exigeix als nostres ulls un constant esforç d’acomodació que pot arribar a causar una adaptació ocular a la visió pròxima, causant la anomenada miopia funcional. Així mateix el constant moviment dels ulls al llarg de la pantalla, del text i del teclat, unit al poc parpelleig que es demostra en situacions de màxima atenció, ens pot produir, també, fatiga visual, molèsties oculars, dolors de cap, marejos, insomni, etc.
Com mesures preventives s’ha de tenir en compte una sèrie de normes de conducta visual que ajudaran a minimitzar aquests símptomes, com mantenir una distància de més de 40 centímetres pel text i no menys de 50 pel terminal. El text el situarem a una alçada còmoda i prop de la pantalla i ambdós han d’estar per sota de la línea de la mirada.
En quant a la il•luminació, haurem de tenir una llum ambiental confortable, evitant reflexes i lluïssor a la pantalla, així com una bona llum puntual sobre l’àrea de treball. Si és possible posar-se front una paret de fons clar, espais oberts o miralls amplis que ampliïn el camp visual, sent conscients de la visió perifèrica.
Es també molt important, el disposar d’una cadira anatòmica que permeti que les cames descansin horitzontalment i els peus es puguin recolzar plans a terra. El respatller ha de suportar la part de sota de l’esquena i la curvatura de la columna. Els braços i les mans han d’estar-hi còmodes sobre el teclat, que s’ha de polsar amb suavitat.
Cada 20 minuts deuríem canviar la postura, aixecar-nos, estirar la espatlla i les cervicals, tancar els ulls o mirar objectes llunyans i així relaxar tant el sistema visual com el corporal.
Encara que la col•locació d’un filtre és una mesura correcta, no ha de ser tampoc l’única, ja que aquest pot afectar a la claritat de la imatge. És per tant, millor tractar de reduir el nivell de reflexos o canviar la pantalla per un altre de millor qualitat, abans de utilitzar filtres. Per un altre costat, si el nostre sistema visual no funciona com deuria de fer-ho, ni el filtre de l’ordinador ni millorar l’equip ens solucionarà la situació. Sense cap dubte, la millor iniciativa és acudir a l’òptic-optometrista perquè realitzi un estudi del nostre sistema visual i si cal prescrigui unes lents compensadores adequades o un entrenament visual.
La fototoxicitat es la conseqüència d’una exposició prolongada sense cap protecció a la llum solar que entranya riscos potencials de lesions als ulls.
La permanència durant molt de temps a l’aire lliure, el número d’hores/sol el any, així com la reducció de la capa d’ozó, son factors que s’han de tenir en compte.
L’ull en condicions normals d’exposició posseeix sistemes de defensa natural contra la radiació UV i contra la llum, com son les parpelles, pupil•les, còrnia i cristal•lí que actuen com un filtre en condicions normals. Però les condicions actuals mediambientals i el que fem amb el nostre temps d’oci no es el mateix que fa 50 anys.
Els últims estudis de fototoxicitat han mostrat els aspectes clínics anormals en les estructures oculars com: les parpelles (blefaritis), la conjuntiva (pterigon i pingüécula), la llàgrima (mala qualitat i escassa), la còrnia (disminució de cèl•lules del endoteli), el fons de l’ull amb possible degeneració macular i camp visual central disminuït i el cristal•lí amb opacitats i cataractes.
Els menors de16 anys son els que necessiten més protecció solar, els seus medis oculars posseeixen menys capacitat de defensa natural i solen ser els menys protegits.
Tota la protecció solar ha de realitzar-se amb filtres solars amb el fi d’augmentar la comoditat, la percepció visual i protegir-ne dels UV fins 400nm i més si es alta muntanya ja que per cada 1.000metres d’altitud el UV augmenta un 10%.
La elecció d’un filtre solar depèn del nivell de lluminositat ambiental on l’utilitzarem i de la sensibilitat el enlluernament de la persona que la porti, variable segons persones o races. L’objectiu es assegurar una visió sense fatigues durant el màxim temps possible. El professional capacitat per fer aquesta elecció es l’òptic optometrista.
Las normes UNE contemplen diferents graus de protecció segons les característiques de les persones així com la lluminositat i UV que es rebi. Es alguna cossa semblant als factors de protecció solar de la pell.
La categoria 0 comprèn un filtre fotocromàtic amb una transmissió del 80 al 96 per cent de llum que es fa servir per oferir protecció en llocs de poca llum, inclòs en interiors a persones que pateixen fotofòbies.
La categoria 1 inclou un filtre amb una transmitància del 43 al 80 per cent que s’utilitza en les ciutats, ja siguin fotocromàtics o filtre de color suau.
La categoria 2 es un filtre amb una transmissió del 18 al 43 per cent i s’utilitza per fer esports com la bicicleta, footing, passejar pel camp, etc.
La categoria 3 es un filtre amb una transmissió del 8 al 18 per cent i s’utilitza a la platja, a la muntanya i durant l’estiu en llocs on fa molt de sol.
La categoria 4 es un filtre de transmissió del 3 al 8 per cent idoni per esquí de muntanya i esports aquàtics, així com per pujar a la muntanya. Per la seva baixa transmissió està prohibit per la conducció.
El 90 per cent d’aquests filtres son orgànics, preferibles tant per la seva qualitat òptica com per la protecció a l’impacta. Per suposat totes les categories han de filtrar el 100% dels UV.
Per la conducció nocturna no s’han d’utilitzar cap tipus de filtre, ja que provoquen un retràs en la reacció del conductor de aproximadament un segon. Només son recomanables les ulleres amb la seva compensació òptica i a ser possible amb tractament antirreflexant.
També s’ha comprovat que una exposició de dos o tres hores a la llum solar sense cap filtre adequat, causa un retràs en la fase inicial de adaptació a l’obscuritat de fins a 10 minuts. Si aquesta exposició es repeteix durant 10 dies, l’agudesa visual i la sensibilitat al contrast pot disminuir fins a un 50 per cent. Per tant l’efecte de la llum solar sobre els ulls està relacionat amb la duració de la exposició, la intensitat de llum i la sensibilitat pròpia de cada individu.
Els filtres solars més empleats per mantenir una bona adaptació a l’obscuritat, sensibilitat al contrast i agudesa visual, son els de la categoria 3, ja que el tipus de numeració més baixa no dona tants bons resultats.
Quant es redueix l’exposició a la llum solar durant 24 hores, les persones tornen a mantenir la seva adaptació a l’obscuritat en les mateixes condicions que abans de rebre l’exposició solar. D’això es dedueix que quant una persona ha de conduir durant la nit , a més a més de tenir una bona compensació òptica es necessari estar protegit de la llum solar i els focus artificials durant almenys un parell de dies, per així obtenir un bon rendiment visual en la conducció nocturna.
La utilització de les ulleres de protecció solar previstes de filtres que no alterin la visió dels colors es de suma importància per la visió y per la conducció. El color de les senyals de tràfic no te que veure’s alterat com per que doni lloc a un increment en el temps de reacció.
Els filtres solars de color gris transmeten els colors amb la mateixa intensitat i son els millors per no produir problemes en la identificació dels colors. Els filtres de color marró son també molt utilitzats, però s’han d’utilitzar com a segona opció amb referència a la identificació dels colors.
El format i la forma de la ullera de protecció solar son també factors importants. Les ulleres de sol amb un format petit no es l’elecció ideal en terminis de protecció UV, ulleres més grans, evolvents e inclòs amb proteccions laterals, son les més efectives en filtrar la radiació directa.
De tot això es dedueix que una bona protecció solar es una necessitat i una bona inversió per la nostre salut visual. Que la elecció del filtre i de la muntura es molt important. El futur del nostre sistema visual esta en part a les nostres mans, siguem prudents pal•liant en lo possible la fototoxicitat.
Dado que cada vez pasamos más tiempo al aire libre y que los daños provocados por la luz solar van en aumento, debemos ser más conscientes de usar gafas de sol. Las molestias producidas por el resplandor de la luz hacen que los ojos no estén cómodos y se esfuercen para ver bien. Usar gafas de sol bloquea este impacto solar y evita las molestias del deslumbramiento.
visió té una influència molt important en els accidents laborals. Una adequada protecció ocular i una visió suficient, podria reduir significativament aquests accidents, reduint eixís mateix la gran despesa econòmica que comporta per la nostra societat. Tots hem d’estar disposats a col·laborar, des de treballadors, centrals sindicals, empreses, ministeris, autonomies, mutualitats, professionals de la visió, etc; amb els medis i formes més eficaços.
una estreta relació entre bona visió i rendiment visual, però el fet de veure-hi bé no és l’únic factor que influeix a tenir un bon rendiment visual, especialment si treballem amb ordinador. Influeixen també, la distància de treball, la postura, la il•luminació, l’entorn en el qual treballem habitualment, etc. Ens referirem a aquests factors intentant informar-ne els quals són les normes que hauríem de complir per a optimitzar el nostre rendiment i reduir la nostra fatiga davant una pantalla d’ordinador.
