El major factor de risc en les complicacions per lents de contacte, sol ser el comportament no complidor, ja sigui deliberat o no intencionat, per part del usuari.

L’ús dels sistemes de manteniment, la higiene adequada i respectar el temps de l’ús de les lents i programes de reemplaçament recomanats, deuria ser una pràctica a seguir per tot el conjunt d’usuaris de lents de contacte.

Un pacient complidor es renta les mans abans de manipular les lents, utilitza adequadament el sistema de manteniment que li han prescrit, neteja i reemplaça assíduament l’estoig de les lents de contacte, segueix el programa de l’ús i del reemplaçament que se li ha recomanat i compleix amb les revisions de manera regular.

L’incompliment de les recomanacions es un impediment en el tracte adequat de la salut visual i te implicacions en l’eficàcia clínica dels tractaments.

De un estudi realitzat a usuaris de lents de contacte, es dedueix que entre un 40 i un 91% no compleix estrictament amb el règim de manteniment recomanat. Un de cada cinc pacients afirma que sempre que les lents no els causi molèstia als ulls, pensen que hi ha molt poc risc per utilitzar les seves lents de contacte durant més temps del recomanat.

Hem de recordar que el compliment de les normes d’higiene, manteniment i freqüència de reemplaçament de les lents de contacte, està directament relacionat amb la satisfacció subjectiva de l’ús d’aquestes i per suposat de la salut ocular dels usuaris.

El compliment de totes aquestes normes ens reportarà un veritable benefici per la nostre salut ocular, la visió millorarà i les lents ens resultaran més còmodes i endemés ens estalviarem el temps perdut en visites no programades a l’especialista.

Carles Fàbregas

Les lents de contacte, anomenades també lentilles, son unes lents petites que es posen als ulls sobre la capa llagrimall que cobreix la còrnia. Fabricades de diferents materials, s’utilitzen per compensar diferents errors de refracció, com la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme. També son empleades com lents terapèutiques, en diferents lesions i,o tractaments oculars. Últimament estan molt de moda les cosmètiques, lents de color, que també poden ser graduades.

Encara que podem pensar que es tracte d’un producte recent, ja el genial científic i pintor italià Leonardo Da Vinci va investigar sobre el tema. Mentre estudiava la reflexió i refracció de la llum en mitjans sòlids i líquids, va observar que al ficar el cap dintre d’un recipient de vidre ple d’aigua, la seva visió millorava, degut a que el recipient feia la funció de lent i l’aigua de pel•lícula llagrimall. Aquet casual descobriment va ser el primer estudi que es coneix del que serien posteriorment les lents de contacte.

El principi que va descobrir no va ser de nou estudiat, fins que en el 1.845 l’astrònom reial britànic Sir Jhon Herschel, va treballar sobre aquesta base òptica, utilitzant ja la idea d’una lent de cristall en contacte amb l’ull., encara que no aconseguís fabricar cap que complís amb els objectius desitjats.

No va ser fins l’any 1.932, quant la firma alemanya Zeiss va realitzar la primera adaptació d’una lent de contacte. El científic Josef Dallos va fabricar la primera lent de cristall amb el motllo d’un ull viu.

Les lents de contacte son el sistema més natural de compensar els defectes visuals, ja que al estar en contacte directe amb l’ull no alteren la visió espacial, o sigui, la mida i la distància dels objectes observats per qui les porta.

Existeixen dos grans famílies de lents de contacte, les toves o hidrofíliques i les rígides, avui en dia pràcticament en la seva totalitat gas permeable.

La lent tova es molt còmode, flota sobre la pel•lícula llagrimall i corregeix els defectes visuals amb graduació, ja que al ser-hi tova s’acomoda de tal manera a la nostre topografia corneal, que si aquesta te cap defecte de forma no la corregeix per ella mateixa. La rígida permeable al gas es un tipus de lent, que com el seu nom indica, es dura, no es doblega i te la propietat de que l’oxigen, molt necessari per la còrnia, passa a través de ella en una quantitat més elevada que en una lent tova. Es més incomoda.

Les permeables al gas ens donen una visió mes precisa i estable degut a que la llàgrima que queda entre la lent i la còrnia fa que totes les imperfeccions y aberracions d’aquesta desapareguin i naturalment com la lent de contacte te una superfície anterior perfectament esfèrica, afeixin-li la miopia o hipermetropia segons el cas, esdevindrà un ull “perfecte”. Així doncs, la llàgrima no nomes actua com una lent, sinó que facilita una tensió superficial per que la lent de contacte floti sobre la còrnia.

Les lents toves son mes delicades y pateixen mes de deshidratació i formació de dipòsits que les rígides permeables al gas, això ens porta a tenir que prestar una atenció especial amb la neteja diària i a reemplaçar mes freqüentment. Dins d’aquest segment s’està imposant el reemplaçar mensualment, quinzenalment o fins i tot diàriament las lents, aleshores aconseguim portar-les en unes condicions excel•lents i així preservar els nostres ulls de possibles alteracions o infeccions oculars.

El deteriorament de les lents es deu, gairebé sempre, a la desídia en el manteniment d’aquestes. En molts casos es la causa principal de la aparició de problemes oculars que ens portarà a l’abandonament d’aquestes. Hem de posar una atenció especial al estoig on les guardem, que pot ser una font de fongs i bactèries, s’ha de rentar diàriament i reemplaçar cada 6 mesos com a molt.

Es molt important ressaltar que l’adaptació de unes lents de contacte no deu realitzar-se mai sense un estudi previ del cas per part del òptic optometrista, que deu trobar, amb el resultats del examen visual i ocular, la lent i el material mes adequat, realitzar un programa de adaptació per després entrega las lentes definitives i concretar les visites de seguiment que solen ser semestrals.

Carles Fàbregas

ÒPTICA FÀBREGAS