¿QUÉ ES LA TERAPIA VISUAL?

La visió ha estat considerada durant molts anys com un fenomen passiu, on l’únic ajut que podiem aportar en front d’un problema visual era la compensació de les dioptries oculars ambs lents apropiades i corregir desviacions dels eixos visuals amb prismes o tractaments quirúrgics.

El progressos de la neurofisiologia, l’estudi oritogenétic de la visió, ciencies com la psicologia experimental i la del desenvolupament del nen, han permes donar un enfoc més dinámic a la visió.

Els nostres ulls son organs de recepció d’estimuls visuals i veiem a traves d’ells, però nomes comprenen i aprenen a traves de la visió, que és la capacitat que tenim els éssers humans per processar la informació del nostre entorn i obtenir un significat i comprendre el que es veu a traves dels ulls.

A partir d’aquí podem considerar que hi ha problemes oculars produits quan hi ha canvis estructurals mesurables en els ulls: hipermetropies, miopies, astigmatismes, estrabismes i enfermetats o traumatismes als ulls; i problemes visuals que son produits quan no som capaços d’entendre la informació que rebem a traves dels nostres ulls.

La visió doncs, és un conjunt d’habilitats que els essers humans no heretem a traves de la informació genética, sino que les hem d’apendre, per tant, és evident que tambè es poden entrenar o reeducar.

Entre les habilitats visuals que aprenem al llarg del desenvolupament quan som infants, i que es poden entrenar posteriorment, destaquen el que seria tota classe de moviments oculars (de seguritat, de fixació), el canvi d’enfoc al passar de mirar de lluny a aprop i a l’inreves, la percepció de la profunditat dels objectes, la visió periferica, la binocularitat o capacitat per veure amb tots dos ulls alhora, el manteniment de l’atenció, l’agudesa visual tant de lluny com d’aprop, la visualització d’imatges mentals o memoria visual, etc.

L’entrenament visual o terapia visual está enfocada a millorar o reforçar aquestes capacitats ja apreses o a tornar a reeducar la nostra visió de manera correcte per obtenir un máxim rendiment amb un mínim esforç i d’aquesta manera prevenir o evitar problemes posteriors com mals de cap, visió doble, supressions, fatiga, incomoditat, baix rendiment escolar i laboral, augment de la miopia i fins hi tot “falses miopies” o miopies funcionals.

En la societat actual, l’esser humà utilitza cada cop més la visió com a eina de treball, en la feina o l’escola, de manera que les nostres capacitats visuals queden superades creant-se aixi l’anomenat “estres visual”.

Es lógic doncs, pensar que a l’igual que qualsevol esport, les persones volgem tenir en forma la nostra visió.

Els estudiants amb bones habilitats visuals llegeixen mes rápid, ambs menys esforç, entenen millor el que han llegit i ho retenen per més temps.

La terapia visual inclou, doncs, la utilització de la filosofia de: RESOLDRE EL PROBLEMA o PREVENIR EL PROBLEMA. Tot això depen de la persona, ja que cada terapia és individual i diferent per a cada cas.

L´exit d´una terapia visual radica en gran part en el programa dissenyat per l´optometrista i no simplement en

les tècniques i instruments utilitzats. Però el mes important és la comprenssió, participació i sobre tot la motivació del pacient.

Es donen molts casos en que és el nen el que ha de fer els entrenaments, llavors és inportantíssima la tasca que puguin fer els pares en front la terapia. La seva convició i constancia ajudarà tant al nen com al professional que dirigeix l’entrenament.

Maí, però, la terapia visual s’ha de convertir en una obligació que s’hagi de fer a disgust. Sempre ha de ser una cosa que sigui voluntaria i que el pacient es trobi a gust, i pensar que per poc que es faci estarem ajudant al nostre sistema visual a treballar més comode, sense fer tant esforç i de forma mes eficient tant en l’escola, la feina, l’esport o qualsevol tasca a la que li tinguem que dedicar una atenció especial.

La feina que tenim els optics-optometristes en aquesta societat es millorar el sistema visual desde el punt de vista funcional, adaptant-se a les necessitats i feines de cada persona, ja sigui amb la prescripcio de lents per ulleres, lents de contacte o terapies visuals i fins hi tot combinant qualsevol d’aquestes possibilitats si es necessari.

ÒPTICA FÀBREGAS